Jo Jane! Tú Tarzán! (I)

Sense cap dubte ell sabia que aquella podia ésser la “vetllada perfecta”. El dia que la seva dona li va comentar que tenia un sopar  a Barcelona va començar a fer els seus plans d’amagat. Ella quedava regularment amb les amigues de la universitat per parlar de les seves coses. Eren unes reunions que acostumaven […]

El passadis dels abraços perduts (III)

    Hi ha arquitectes i ARQUITECTES. Els del segon tipus són els de la classe que queden escrits en lletres majúscules i daurades per la posteritat en una placa de marbre d’un hall.El seu Cap, en Norman Foster, era d’aquest segon tipus d’arquitectes. Des de la construcció de la torre de comunicacions de Collserola […]

La professora dels silencis (I)

Era un dia com un altre i va obrir la bústia esperant trobar alguna factura però per sorpresa va aparéixer una carta de color taronja. No se’n sabia avenir d’aquest fet tant poc usual. Però li va fer molta il.lusió. Va pujar ràpidament les escales per deixar la bossa de la compra al terra i […]

El passadís dels abraços perduts (II)

Diuen que els gats tenen set vides però davant d’aquells alts murs de totxo i formigó que avui estaven a punt de caure,  es va fer una pregunta com a Ajudant Tècnic d´Obra: quantes vides acostuma a tenir un edifici? El primer cop que el Joel va trepitjar els carrers al voltant de la Presó […]