La professora dels silencis (I)

Era un dia com un altre i va obrir la bústia esperant trobar alguna factura però per sorpresa va aparéixer una carta de color taronja. No se’n sabia avenir d’aquest fet tant poc usual. Però li va fer molta il.lusió. Va pujar ràpidament les escales per deixar la bossa de la compra al terra i asseure’s tranquilament per obrir-la.

La va mirar al contrallum amb l´esperança de predir alguna cosa però no va veure res més que la forma rectangular del sobre ataronjat. El ganivet va fer la resta. Va treure una tarja de cartolina de color taronja amb el logo de la mascota del Mundial de Fútbol del 1982 i amb un escrit a mà.
Va començar a llegir:

” Sabem d´on ets i on vius”
“No sabem a què et dediques en aquests moments però tampoc ens cal per fer el que volem fer amb Tú” 
“Sabem que el 1982 va ésser un any especial, l´any del mundial, l´any de les riuades”
 “L’any de les eleccions del Felipe, l´any de la presa de Tous i l´any que vam tenir per primer cop a l´Herme” 
“També sabem que el 1975 va ésser  un any molt especial per  a tots nosaltres”
 “Encara que en aquells moments no ho sabéssim” 
 “Així que decretem a partir d’ara mateix trobada quinquenal cada 20 de novembre” 
“Fes lo fotut favor d´apuntar aquest mòbil i agregar-lo a la teva agenda!”
666999666
“Ens va costar un munt trobar aquesta numeració per l´esdeveniment”
“Per tant a partir d´ara conversarem per whatsapp!”
 “Recorda: No podràs escapar tant fàcilment del que estem preparant per a Tú el 20 de novembre d´enguany.”
  “Esperem la teva col.laboració”
 “Ens ho passarem endimoniadament bé”
La KOmisssió
 
Ho sabía! Era en Xavier!La seva lletra el delatava. No hi havia gaires persones capaces d´organitzar esdeveniments i sidrals com aquest. Va agregar el número de mòbil als contactes amb el nom de KOmissió.

 

Deixa un comentari