relat ficció

La bústia i la porta (0)

Sembla estrany que jo ho digui però Santa Coloma és una ciutat bella i acolorida. La primera vegada que la vaig visitar era de nit i circulava pels seus carrers amb un cert neguit per allò que es diu que de «noche todos los gatos son pardos» i a vegades és difícil deixar de banda determinats estereotips i prejudicis impressionats des de la méś tendra infantesa d’un habitant de poble. Barcelona per a mi quedava lluny. A més de quatre o cinc hores de camí. Era un caos circulatori. A més a més d’un cau de vici i perversió. Penseu on situava la meva imaginació sense límits “Santako”. Sense massa idea de per on passava i on anava, el meu company de feina i nit m’anava indicant la millor ruta a seguir. Ara a la dreta, després cap abaix pel carrer gran, ara pren la rambla cap a la dreta…buf!

Deixa un comentari