Sense cap dubte ell sabia que aquella podia ésser la “vetllada perfecta”. El dia que la seva dona li va comentar que tenia un sopar  a Barcelona va començar a fer els seus plans d’amagat.
Ella quedava regularment amb les amigues de la universitat per parlar de les seves coses. Eren unes reunions que acostumaven a allargar-se fins a les dotze de la nit. La qual cosa li donava tranquilitat d’acció durant sis llargues hores. Només de pensar-ho mentre pujava les escales ja feia un somriure.
La primera cosa que va fer en travessar la porta va ésser rebre la benvinguda de la Txita. En posar-se de quatre potes va estar a punt de fer-li caure l’ampolla de cava brut nature que portava a les mans. Aquesta gosseta jove era un dimoni entremaliat pelut.
Va anar directament a la nevera per deixar el cava per què estigués fresc. Li agradava aquest tipus de preparatius secrets. Va obrir algunes llaunes per preparar un pica pica variat.
Les estovalles netes a la taula i el parell d’espelmes estratègicament col.locades li donaven un toc càlid i acollidor. Li encantava encendre els llumins i quedar-se embadalit mirant els jocs de moviments de la flama però aquella tarda tenia pressa doncs s´atansava l´hora i no tenia un minut per perdre.
Va anar cap a la dutxa per refrescar-se i es va vestir el més còmode possible tot posant-se la seva samarreta de la sort.
Estava convençut que a la Jane no li feia cap gràcia aquell pla que tenia entre mans.
Tot ja estava preparat i llavors va encendre la ràdio i connectar el televisor.

I va començar a sentir la veu del.Joaquim.Maria.Puyal de la TdP mentre sonaven els primers acords de la sintonia de la final de la Champions: Barça – Reial Madrid