La Claire es va presentar d´una forma poc habitual.  – Em dic Claire, Marie Claire Tot donant-li la ma amb el dit polze aixecat  i l’índex apuntant-lo. Ningú s’ho esperava d’entrada. El típic són dos petons a la galta. El noi es va trobar que ell va ésser l’únic en acostar-se i va quedar suspès […]

Em dic Verònica, Verònica amb ka de quilo i d’anarquia. M’ho deien el pare i la mare algunes vegades quan de petita no volia anar a dormir. Quin suplici anar a dormir a les nou. M´esmunyia dels llençols per anar sense fer soroll a l´habitació de la tele. Em quedava arraulida darrera de la porta […]

Sembla estrany que jo ho digui però Santa Coloma és una ciutat bella i acolorida. La primera vegada que la vaig visitar era de nit i circulava pels seus carrers amb un cert neguit per allò que es diu que de «noche todos los gatos son pardos» i a vegades és difícil deixar de banda […]

I si? I si? I si? Els i sis no valen. Proveu de repetir-los moltes vegades. Inclús si els pronuncieu d’una manera ràpida perden tot el sentit. Aquell i si, però, va quedar fixat en l’espai i el temps. Es repetia. Era un eco del passat recent. Era un i si en bucle que el […]