Tot allò que pots imaginar

El primer moment del dia amb les primeres llums i el primer cafè esdevenia un foc d’artificis d’idees.

Calia control.lar-ho d’alguna manera per poder tenir una bona festa major. 

Calia sincronitzar-ho tot i no fer explotar els petards a la primera de canvi, sense ordre ni concert. 

Amb una única fogonada el cel fosc del matí d´hivern s´omplia de llum, color, fum i olor a pòlvora. 

Calia fer-ho durar una mica més. Però de quina manera?  Hi havia de posar seny i que les idees arrauxades fluissin en forma de palmeres gegants de colors.

Què bonic! Almenys ho podria retenir durant uns segons.Potser, fins i tot, fer-ne una fotografia mental que acabés en forma d’escrit.

Va prémer el botó de la ràdio per tornar a la normalitat i es va fer de nit un altre vegada. La veu coneguda de la ràdio el va fer baixar a la realitat i el va acompanyar la resta del dia.

Deixa un comentari