relat ficció

El mur ( The Wall)

La llum del sol banyava tota la sala. Les taules estaven repartides en petits compartiments separats com si fossin cel.les d’un rusc d´abelles. El funcionari va tancar l’expedient i va fer un cop d´ull al rellotge. En menys de quinze minuts havia de sonar el timbre de final de la jornada.  Va dipositar el llapis i els bolígrafs de colors blau i vermell damunt dels dibuixos gravats a la taula. Li donava pau i tranquil·litat. Cada cosa al seu lloc, tal i com els mecànics disposen les claus angleses i les claus fixes damunt del seu taulell de treball. Estava a punt de prémer el botó de tancament de sessió de l´ordinador quan va entrar ella, esbufegant.

– Bon dia! 

– Buf un pèl i no arribo.

– Però ja sap… el trànsit …està molt malament i no trobava aparcament. 

El noi va mirar de reüll el rellotge

– Estava a punt de tancar. Si arriba a venir un minut més tard i no l´hauria atès.

– Miri!  – la noia li va allargar un paper doblegat que va treure de la seva bossa de mà.

– Què és això? – el funcionari reticent a agafar el paper

– Miri-ho! – la noia va desplegar el paper senyalant amb el dit i els ulls inquisitius. 

El noi va tornar a mirar de reüll el rellotge.

– I? Es queda tant tranquil! – va esbufegar la noia per al cap d´una estona continuar carregant contra el noi 

– Miri és una multa d´aparcament! Sap! I no me la mereixo per què estava aparcada en un lloc que es podia fer. De fet era una zona de càrrega i descàrrega. I sap. Estava pendent d´una gata i els seus mixets que havia acabat de parir. Sap. Jo els havia de capturar per portar-los al veterinari. Poden agafar algun tipus de virus i això no ens ho podem permetre com a persones civilitzades. I a més és una funció de l´ajuntament vetllar per tots els animals domèstics, el seu benestar i salut. I no em mereixo la multa – va acabar amb un sap.

El noi va arquejar les seves celles i va posar els ulls com plats. Va deixar el bolígraf blau en el seu lloc i amb veu pausada. 

-DNI si us plau 

– Si tingui. 

– Ai! Un moment que el busco  – la noia va començar a regirar dins la bossa de mà. 

En un moment es va establir una competència per l´espai damunt de la taula entre les ulleres de sol, les ulleres de llegir, els mocadors de paper, la colònia, el pintallavis, el mòbil i la petita agenda de colors llampants amb els estris de treball del funcionari. La noia nerviosa com estava, va acabar girant la bossa i tot d´una va abocar el contingut damunt la taula desplaçant els bolígrafs i llapis del funcionari al qual se li va escapar una ganyota d´horror. 

La noia triomfal li va allargar el DNI. 

– Si és clar. El DNI. Ara li miro l´estat de l’expedient Senyora.

El noi teclejà i després d’alguns minuts  es va sentir un soroll d´impressora 

– L’expedient està tancat. Amb resultat negatiu – allargant-li el full imprès

– Què vol dir estat negatiu? – va esmentar la noia mentre recull un paper imprès

– Doncs sembla que segons la Llei 3/1990 de Circulació i segons la llei 30/1992 de procediment administratiu i segons les ordenances de l´Ajuntament vostè no por reclamar per què l´expedient està tancat i té una sanció en ferm. I segons el paper que té a les mans ha de pagar cent cinquanta euros amb vint-i-dos cèntims. Té quinze dies de termini.

– Com? – va cridar la pobra noia

– Em permetrà que apagui l´ordinador. Jo no la puc ajudar més. Pensi que ja fa cinc minuts que estic fora de la meva jornada de treball i no voldria arribar tard a casa. Disculpi’m . A més li he de comentar que no està en el departament de vies públiques i tràfic. Aquest és el departament de comunicació interdepartamental i no atenem al públic. 

El noi va sortir ràpidament apropant-se al carrer on havia deixat el cotxe. Va treure la clau i la porta no s´obria. De fet no era el seu cotxe. Una franja taronja pintada a la vorera i una enganxina verda al terra senyalaven alguna cosa que no acabava d´entendre.

La xicota de la multa va cridar:

– Ei que és el meu cotxe!  -afegint –

– Jo vaig veure les senyals que marcaven el repintat de la vorera i la reconversió en zona d´aparcament limitat. Sembla que s´ha quedat sense cotxe. Podria ajudar-me amb els gats? Si vostè em dona un cop de mà amb la meva multa, és clar! -sap- tots aquests diners de la sanció,  la quantitat de vides que poden salvar. N´estic ben segura que ens entendrem. Jo declararé el que calgui – sap –

–     El noi es va posar blanc.

     Exercici d´escriptura oposant personatges amb diferents característiques personals (obssessiu versus idealista)  al Curs d’Escriptura del Tres Roques amb el professor Francesc Hernández

Deixa un comentari