relat ficció

El mur ( The Wall)

La llum del sol banyava tota la sala. Les taules estaven repartides en petits compartiments separats com si fossin cel.les d’un rusc d´abelles. El funcionari va tancar l’expedient i va fer un cop d´ull al rellotge. En menys de quinze minuts havia de sonar el timbre de final de la jornada.  Va dipositar el llapis i els bolígrafs de colors blau i vermell damunt dels dibuixos gravats a la taula. Li donava pau i tranquil·litat. Cada cosa al seu lloc, tal i com els mecànics disposen les claus angleses i les claus fixes damunt del seu taulell de treball. Estava a punt de prémer el botó de tancament de sessió de l´ordinador quan va entrar ella, esbufegant.

– Bon dia! 

– Buf un pèl i no arribo.

– Però ja sap… el trànsit …està molt malament i no trobava aparcament. 

El noi va mirar de reüll el rellotge

– Estava a punt de tancar. Si arriba a venir un minut més tard i no l´hauria atès.

– Miri!  – la noia li va allargar un paper doblegat que va treure de la seva bossa de mà.

– Què és això? – el funcionari reticent a agafar el paper

– Miri-ho! – la noia va desplegar el paper senyalant amb el dit i els ulls inquisitius. 

El noi va tornar a mirar de reüll el rellotge.

– I? Es queda tant tranquil! – va esbufegar la noia per al cap d´una estona continuar carregant contra el noi 

– Miri és una multa d´aparcament! Sap! I no me la mereixo per què estava aparcada en un lloc que es podia fer. De fet era una zona de càrrega i descàrrega. I sap. Estava pendent d´una gata i els seus mixets que havia acabat de parir. Sap. Jo els havia de capturar per portar-los al veterinari. Poden agafar algun tipus de virus i això no ens ho podem permetre com a persones civilitzades. I a més és una funció de l´ajuntament vetllar per tots els animals domèstics, el seu benestar i salut. I no em mereixo la multa – va acabar amb un sap.

El noi va arquejar les seves celles i va posar els ulls com plats. Va deixar el bolígraf blau en el seu lloc i amb veu pausada. 

-DNI si us plau 

– Si tingui. 

– Ai! Un moment que el busco  – la noia va començar a regirar dins la bossa de mà. 

En un moment es va establir una competència per l´espai damunt de la taula entre les ulleres de sol, les ulleres de llegir, els mocadors de paper, la colònia, el pintallavis, el mòbil i la petita agenda de colors llampants amb els estris de treball del funcionari. La noia nerviosa com estava, va acabar girant la bossa i tot d´una va abocar el contingut damunt la taula desplaçant els bolígrafs i llapis del funcionari al qual se li va escapar una ganyota d´horror. 

La noia triomfal li va allargar el DNI. 

– Si és clar. El DNI. Ara li miro l´estat de l’expedient Senyora.

El noi teclejà i després d’alguns minuts  es va sentir un soroll d´impressora 

– L’expedient està tancat. Amb resultat negatiu – allargant-li el full imprès

– Què vol dir estat negatiu? – va esmentar la noia mentre recull un paper imprès

– Doncs sembla que segons la Llei 3/1990 de Circulació i segons la llei 30/1992 de procediment administratiu i segons les ordenances de l´Ajuntament vostè no por reclamar per què l´expedient està tancat i té una sanció en ferm. I segons el paper que té a les mans ha de pagar cent cinquanta euros amb vint-i-dos cèntims. Té quinze dies de termini.

– Com? – va cridar la pobra noia

– Em permetrà que apagui l´ordinador. Jo no la puc ajudar més. Pensi que ja fa cinc minuts que estic fora de la meva jornada de treball i no voldria arribar tard a casa. Disculpi’m . A més li he de comentar que no està en el departament de vies públiques i tràfic. Aquest és el departament de comunicació interdepartamental i no atenem al públic. 

El noi va sortir ràpidament apropant-se al carrer on havia deixat el cotxe. Va treure la clau i la porta no s´obria. De fet no era el seu cotxe. Una franja taronja pintada a la vorera i una enganxina verda al terra senyalaven alguna cosa que no acabava d´entendre.

La xicota de la multa va cridar:

– Ei que és el meu cotxe!  -afegint –

– Jo vaig veure les senyals que marcaven el repintat de la vorera i la reconversió en zona d´aparcament limitat. Sembla que s´ha quedat sense cotxe. Podria ajudar-me amb els gats? Si vostè em dona un cop de mà amb la meva multa, és clar! -sap- tots aquests diners de la sanció,  la quantitat de vides que poden salvar. N´estic ben segura que ens entendrem. Jo declararé el que calgui – sap –

–     El noi es va posar blanc.

     Exercici d´escriptura oposant personatges amb diferents característiques personals (obssessiu versus idealista)  al Curs d’Escriptura del Tres Roques amb el professor Francesc Hernández

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *