Uncategorized

El passadís dels abraços perduts (I)

Era un dia fred i de color gris plom. Va treure el nas al balcó per mirar el termòmetre de la paret. Les temperatures havien baixat per sota dels zero graus tal i com havien informat a la ràdio. Va tancar la porta ràpidament per entrar a casa i posar-se davant l’estufa per recuperar la calor perduda apropant les mans a les barres de color taronja incandescent. El lleuger tremolor que tenia va donar pas a una sensació de benestar i li va aparéixer un esboç de somriure a la cara.
Els primers flocs de neu no van tardar en aparéixer. Anaven impactant contra el vidre de la finestra i s’anaven transformant en petites gotes d’aigua que en arribar a un tamany es desfeien en caminets argentats de baba de cargol. A poc a poc els teulats de les cases van anar transformant el seu color pel blanc. La ràdio començava a parlar de retencions en les principals vies d’accès a Barcelona i que en algunes zones altes de Barcelona havien quedat atrapats alguns vehicles amb els seus usuaris dins.
Va agafar el telèfon mòbil i va petjar pausadament els nou dígits i se’l va apropar a l´orella fins que va sortir una veu coneguda.
-Si digui?
-Sóc el Joel! Com va el viatge?
-Ah! Ets tú. De moment bé. No hem tingut cap problema. Hem fet una parada al Restaurant Bayona fa una estona.
-Què passa?
-No passa res. Només volia saber si tot anava bé i si us neva pel camí.A la ràdio informen de grans nevades per Barcelona i per aquí comença a estar tot enfarinat.
-Ah! No pateixis. Ha estat nevant però la neu no ha agafat a la carretera encara. I hem vist els llevaneus preparant-se per sortir a La Panadella.
-Així que arribeu feu-me un truc!
-D’acord! Adéu Joel!
-Adéu!

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *