Una poesia

LA PANTERA

Paris, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d’ells el món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits
és tal com una dansa de força al volt d´un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil.la
s’alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
finsque en atènyer el cor deixa de ser.

R. M. Rilke

Deixa un comentari