diari setmanalrelat

La setmana del desembarcament

Caram quina setmana! Si m’haguessin explicat que hauria estat tant absolutament intensa no m’ho hauria pas cregut.
He passat de l’il.lusió de conéixer per primer cop a la Nànit, als móns virtuals, paral.lels i desconcertants de Màtrix!
He de dir que la cosa es va començar a tórcer el dilluns quan em van entregar un text sobre les carícies per al seu anàlisi. També vaig descobrir que les carícies poden ésser positives o negatives!
Doncs sembla que l’univers ha conspirat tota aquesta setmana per donar-me carícies en forma de clatellot! I no només a mi!
M´he trobat inmers de nou en una batalla perduda, en un desembarcament sense victòria, sol, en  una platja de Normandia, mentre els companys d’armes del batalló pregunten que es pot fer i mentre xiulen les bales per damunt del teu clatell i esclaten les bombes fent ferits aquí i allà, sense gaire més protecció que un parell d’estructures per parapetar-se.

Un dels problemes de rebre carícies d’aquesta mena són els efectes a llarg terme doncs queden en forma d’esgarrapada emocional. Potser la vermellor i la ferida es curen però les cicatrius queden en l’invisibilitat de l´ànima.
Hi ha gent que m´aconsella sàbiament que no s´hi pot fer res!  Límits i paciència! Però sant tornem-hi!
Els marines tornen a estar al mar, a la vora de la platja. Marejats i cansats. Però amb una determinació concreta:
A partir del dilluns, o caixa o faixa!

Les paraules tenen la virtud de les llavors que poden germinar quan les condicions són les més adequades. Espero que les condicions de llum, calor i aigua millorin ben aviat, i creixin i floreixin en forma de veritables carícies.

Quan estimar massa és dependre, la solució arriba per estimar-se a un mateix i així s’aconseguir la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *