Uncategorized

El silenci de la lllum (0)

Posted

Les seves mans eren ossudes i recargolades com les branques d’un arbre acabat de podar. La seva pell era fràgil i pigallada com l’escorça d’un bell plataner. Qualsevol petit cop li causava una ferida a la pell cansada. Les mans, sempre inquietes anaven reseguint les arrugues dels llençols que li cobrien la meitat del cos i que de tant en tant aixecava cap al cel. Malgrat totes les atencions dispensades no hi va haver una altra nova primavera per a ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *