El dinarts es va fer la presentació del llibre “I si parlem català?” d’en David Vila i Ros. Puntualment, a les sis de la tarda, davant d’un petit auditori reunit a l’antigua biblioteca de la Caixa Laietana, ara Fundació Iluro, es dóna el tret de sortida a la primera de les activitats que ha engegat la biblioteca per dinamitzar la cultura a Mataró.

L’autor, en comptes de fer una explicació tècnica sobre sociolingüística, ens presenta un escrit adreçat a tots els parlants de la llengua catalana. Es centra en la seva experiència com a dinamitzador lingüístic en tallers i xerrades arreu del territori català per a parlants i nouvinguts.

La conferència comença amb una pregunta referent a l’ús de la llegua catalana que té múltiples respostes: El got està mig ple o mig buit? En definitiva la nostra llengua sobreviurà en els propers anys o acabarà desapareixent per manca de parlants? En la part positiva de la balança destaca que en el moment present gran part de la població de Catalunya sap parlar i entén el català. És una llengua d’ús a les escoles, l’administració i en algunes ràdios i televisions. Però malgrat aquest augment en el coneixement de la llengua catalana, el problema es centra segons l´autor en el seu ús social. És habitual sentir en les converses de carrer el castellà i també veure com els catalanoparlants, aquells que tenen com a llengua materna el català, sistemàticament abandonen la seva pròpia per parlar en castellà. Aquest fenomen també es dona al parlar amb els nouvinguts. La conclusió és ben clara, la llengua no està bé ni malament, però està en les mans dels seus parlants conservar-la i fer-ne l’ús. I ens confronta davant alguns dels prejudicis lingüístics tan arrelats: parlar en català és de mala educació, una llengua de segona, etc.

En el seu llibre ens proposa una ruta fàcil per què augmentem el nostre ús social amb petits actes diaris, per què és així com es manté una llengua: parlant-la.

I com a darrer tast ens presenta alguns dels seus petits contes d’un dels seus llibres “Verba non facta” per demostrar que una llengua és quelcom més que la suma de parlants, o regles, és una manera d´entendre el món i una vacuna contra el pensament únic.

Com està el got? Mig ple o mig buit pel que fa al català?

Ens queda ben clar des d’avui i gràcies al David Vila que sense la nostra boca i l´ús que en fem de la nostra llengua, poc es pot fer.