Bretanyafarrelat

El far

L´Ontiveros en aquells moments estava maleïnt els seus propis osssos per la situació en què es trobava, en la “tempesta perfecta”…resumint, segons les seves paraules:
“En el pitjor lloc i en el pitjor moment!”
Qui li havia manat enamorar-se perdudament de la Mar. Ell sempre deia que li hauria agradat ésser “mariner” de la Marina Mercant com el seu avi patern, l’Elias i com el seu pare, en Melcior. Però les circumstànscies l´havien portat després d’estudiar a l´Escola Náutica de Barcelona a aquell apartat indret de la Bretanya.
Un minúscul illot de terra vorejat per les més salvatges corrents marines i els mortífers esculls que havien segat la curta vida de molts mariners fins que els enginyers navals van decidir la construcció d´un nou far.
El far l´havien construït a finals del segle XIX i des de la seva posada en funcionament havia evitat múltiples catàstrofes nàutiques. La seva llum clara i transparent arribava tres milles enllà i el seu batec cíclic calmava als Capitans de vaixell més inquiets i més intrèpids.
Darrerament s´hi havien fet millores, un grup electrògen, espais molt més ben condicionats i s´havia canviat l´emissora de ràdio. Tenien provisions, lectura i fins i tot internet via satèl.lit!
En definitiva i segons les seves paraules:
-“Molt bonic si ets turista i només vas a gaudir d’un dia i de les magnífiques postes de sol de la Bretanya i fer alguna foto!” però que acostumava a reblar la frase tot remugant:
– “Ah, però no és el mateix amb la mar dolenta i si t´hi has de quedar més d’un dia! Si us plau, si vens a la Point du Raz emporta’t les ulleres de sol! I una capelina també! ”
Malgrat tot, Ell sabia que aquella vegada era diferent. Li havia tocat fer la ronda nocturna i ja les seves impressions durant la nit havien estat desfavorables.El rum rum dels pensaments mentre vigilava la llum del far i els comandaments de la sala de màquines no el deixaven concentrar-se. Els seus pensaments eren més bé intuicions que en algun moment havia de passar alguna cosa fosca i dolenta!
Mentre avançaven les hores que s´alternaven amb les pauses per vigilar des de dalt del far amb els prismàtics nocturns, guaitar el trànsit marítim i apuntar-ho tot en la fulla de registres, mentre remugava:
-”Maleïda ISO! M’agradaria conéixer al Set Ciències que la va inventar! Ja et ben juro que li etzivaria unes quantes paraules! ”
I tot de sobte després d’un fort espectec, la llum s´apagà ies trobà davant de la més inmediata foscor! La tempesta de llamps i trons havia canviat de rumb malgrat les previsions dels homes del temps de la FranceMéteo.
-”Maleïts homes del temps de la FranceMéteo! Si fins i tot el Mauri de TV3 ho faria millor!”
I el que en principi eren rumors llunyans i una mica de vent, havia esdevingut una mar brava i agitada que feia trontollar fins i tot els fonaments del far amb les seves envestides.

Obviament, “les coses dolentes, mai venen soles”. Aquell dia s´havien conjurat, els astres, l’univers i en “Murphy” per complicar-li la vida. La porta d’entrada al far havia quedat oberta de bat a bat pel fort oratge del mar, el grup electrògen havia deixat de funcionar i inmediatament tots els aparells elèctrics, la ràdio, internet i la llum. La mar prenia allò que era seu! Estem en els seus dominis!

”On diantres vam posar les llanternes d´emergència!
Un crit gutural va sortir de la seva gola:
-”Freddyyyy!”
El llamp que havia impactat a la finestra lateral del far, en la zona de l’habitacle ho havia esquerdat tot i Ell, el seu company, en Fred, jeia de bocaterrosa.
Presa del pànic i d´un intens moment de solitud, veia tota la magnitud de la tragèdia que li havia caigut al damunt.
S’ apropà amb una por intensa al cos inmòbil i pàl.lid del seu amic. No va saber com reaccionar!
En aquells instants, recordà els fulls de registre i que un gran vaixell de mercaderies s´apropava a la costa per tal d´arribar al port de Brest i que en les seves maniobres passsaria molt proper als mortífers esculls del Point du Raz.
Es desplomà interiorment! Presa del pànic per segona vegada en menys de 2 minuts va pujar fins la cambra de màquines per valorar l´estat de la sala de màquines. I….com no podia ésser d´una altra manera, el segon grup electrògen, el d´emergència estava parat i destrossat!
El seu amic, el far, el vaixell! La seva professió de farer! Tot en orris! L´unica companyia l’udol del mar i els xiscles de les gavines.
Sense forces, ni ganes de continuar, va baixar lentament les escales de cargol fins la porta d´entrada al far, la porta de sortida al mar! Ja no s´hi podia fer res! Res de res!
TO BE CONTINUED

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *