Al Triangle els veïns decidim

Fa un temps que al Passeig de Carles Padrós/Riera de Cirera de Mataró penjava una  pancarta entre els plataners resant una frase semblant a:
Al Triangle els veïns decidim!
La primera vegada que vaig descobrir que l´anomenat Triangle era el que a Casa anomenem “el Descampat” estava al meu mecànic habitual. Aquell dia no hi vaig anar per fer una reparació al cotxe o el manteniment habitual sino per posar-m’hi una roda! Si, una roda!
Aquella mateixa nit algun malparit (sé que no s´ha d’insultar ni dir paraulotes però en aquest cas no ho puc evitar) es va agafar la molèstia de robar-me una de les rodes del cotxe. A més a més de la pèrdua material i la pèrdua econòmica que ens va suposar, va provocar que la meva dona arribés tard a la feina i que Jo perdés tot el matí fent totes aquelles petites gestions que s´han de fer: avisar a la polícia, fer la denúncia pertinent, avisar al mecànic, parlar amb la Mútua d´Assegurances, enviar faxos, etc.
El mecànic em va comentar que “el descampat” o “El Triangle” era una mala zona per aparcar doncs amb la foscor que hi regnava per les nits era una zona propícia per al robatori fàcil i també va afegir que aviat no s´hi podria aparcar doncs l’Ajuntament de Mataró planejava instal.lar-hi equipament esportiu. Vam decidir posar el nostre cotxe en un parking. Per raons econòmiques el cotxe es va haver de tornar a quedar al carrer i al cap d´un temps ens el van tornar a obrir, en aquest cas utilitzant el mètode de la palanca i deixant el cotxe com una llauna de sardines oberta amb un “Obrefàcil”.
Penso de manera obvia que és un efecte de la crisis que s´ha quedat entre nosaltres desde fa uns anys i que no vol marxar.
Després de la reparació de la porta ja vam aprendre la lliço i vam decidir no aparcar més en aquell “Descampat”  infecte fins l´arribada de l’abril.
Al més d´abril es van iniciar unes obres de millora del Passeig i del clavegueram que encara duren. Els primers dies van ésser insoportables. L´acció dels percutors sobre el terra de la vorera feia un soroll eixordador que posava els nervis de punta.
Al 22M els veïns de Mataró van decidir el canvi del Govern Local per donar pas a un nou municipi governat per Joan Mora Bosch de CiU. Al mateix temps va cristal.litzar el moviment de l´indignació popular i col.lectiva d´una part dels ciutadans amb les manifestacions del #15M i l´ocupació de les places públiques.
Malgrat tot, les coses segueixen igual si no pitjor pel que fa a l´economia. Jo segueixo en atur biològic sense saber massa bé cap on tirar, ni quin nínxol laboral ocupar. El que sí que sé és que intentaré vigilar d´aprop que va passant i no ésser un simple espectador com fins ara.
A mi m´agradaria decidir també que es farà al Triangle! El que passa és que no sé on he d´acudir i pertant ho faré des d´aquest bloc.M´agradaria molt que l´alcalde Joan Mora i Bosch, CiU i tota l´oposició pensesssin que a la zona de Molins també ens fa falta una Biblioteca Pública de proximitat, a més a més del Complex Esportiu que s´està pensant fer. I espero que s´adonin també de la necessitat de compatibilitzar l´espai amb un aparcament amb prou capacitat per què els veïns de Molins, els pares i mares que porten als seus fills al Col.legi GEM i/o IES Thos i Codina, els alumnes i els visitants del futur Complex Esportiu tinguin el suficient lloc per aparcar a uns preus raonables.
I per finalitzar, mentre tot aquest somni no s’esdevé realitat, agraïr al Responsable la col.locació dels fanals al mig del Descampat…una mesura que arriba una mica tard però que posarà una mica més difícil el lladronici en aquesta zona.

Deixa un comentari